Archivo de la categoría: Viaje

Sobrevivint a Borja Penalba

@nandopilgrim

Fer de xofer de Borja Penalba es com ser el xofer de Onassis o de París-Hilton. Mola. No saps mai què va a passar ni què vas a fer, però coneixes gent interessant i t’ho passes d’allò més bé pel camí. I jo he tingut la sort de gaudir d’aquesta experiència.

La veritat es que d’un temps fins ara em sent afortunat per moltes coses, com ha estat aquesta. Vaig conèixer a Borja arran de l’enregistrament d’un videoclip amb Andreu Valor i hem coincidit en alguns concerts i sopars, però quan va escriure pel facebook que necessitava algun voluntari per fer el trajecte Alcoi – Mataró la nit del 4 al 5 de juliol de 2015 no m’ho vaig pensar gaire, ja que els plans que tenia per diumenge no m’agradaven massa i aquest semblava interessant. Així que em vaig oferir per fer de “runner” nocturn. De tant en tant necessite eixir de casa (sí, un poc més, encara que la gent em diu que a mi no em caurà el sostre damunt) i fer un viatge llampec com aquest per desconnectar del tot, encara que siga per unes hores.

La idea era eixir d’ Alcoi dissabte després de sopar, arribar a Argentona (a prop de Mataró) per dormir unes hores. Borja tenia dos bolos el diumenge amb l’espectacle Ovidi³ i el dilluns assaig tot el dia a Barcelona amb Maria del Mar Bonet, així que jo tornaria sol després de dinar, ja que el dilluns tenia dia lliure i volia aprofitar el matí visitant la Ciutat Comtal.

Eixa era la idea. Ara bé, en la pràctica…

En acabar de treballar el dissabte vaig fer una bona migdiada, amb previsió d’una nit un poc llarga (il·lús, un poc), una nit que començava a Alcoi amb el concert que tancava la gira “Malgrat la pluja” de Andreu Valor. El concert va ser espectacular, emotiu, com sempre que es junten al escenari músics que actuen amb el cor. Després, sopar amb la banda i algunes copes (jo no, es clar). Però, clar, a l’hora d’eixir d’Alcoi, Borja parlà amb Meritxell Gené, que estava a Xàtiva perquè havia actuat a la Plaça de Sant Jaume, i anàrem a vore-la. Deixàrem a ma mare a sa casa. Ma mare, que havia vingut també al concert i per poc se’ns ve a Mataró, perquè Borja no coneixia l’esperit aventurer de la doneta, i quan li ho va proposar li faltà l’aire per afegir-se al comboi.

Així que, tocant les dues de la matinada arribàrem a la Plaça del Mercat de Xàtiva, on trobàrem a Meritxell en companyia de Neus, la germana de Feliu Ventura, qui també es va afegir a la festa poc després. Tancàrem els pubs i se’n anàrem a “ca’ la tia” dels Ventura per acabar allà la vetllada xativina. Unes cerveses, Meritxell a la veu i Borja a la guitarra. Un privilegi.

11802017_10207172072490975_1551233345_n

Borja Penalba, “el cantant”

A les cinc de la matinada decidírem marxar, ja que ens venia justet de temps per arribar a la prova de so del primer bolo. #VivintAlLímit

Carretera i manta, Borja es va dormir de seguida al cotxe i jo em vaig posar música… La pitjor hora per conduir és el canvi de llum, però amb una parada i un cafè es va suavitzar la cosa, però abans d’arribar a Argentona vaig conèixer una de les tortures xineses (per procedència i a efectes pràctics també) més dolentes que poden existir hui en dia: L’alarma-despertador de Borja Penalba.

Sort que s’havia deixat el telèfon a la vista, perquè ell ni es va adonar. Però… i apagar-ho? Encara no sé com es fa això, només podia anar silenciant la alarma cada deu minuts fins que arribàrem a casa de la Gemma en Argentona, vora les 9 del matí.

La Gemma es una xica alta, rossa, molt agradable. Va ser una amfitriona esplèndida, i va fer que em sentira com a casa.

Desdejuni, dutxa ràpida i cap a Mataró. El concert era en el Cafè de Mar, un lloc bonic i recomanable, i juntament amb Borja el cantant, hi actuaven David Caño l’artista i David Fernàndez el pallasso. Així es presenten als concerts, no m’ho he inventat jo (V. Autocrítica i Crítica d’Ovidi Montllor). Només entrar, sorpresa: penjada darrere d’ ells moltes samarretes de suport a causes socials o reivindicatives com la primera que vaig vore: “Xàtiva renaix de les cendres”.

11774319_10207172072650979_1148398429_n

David Caño, “el artista”

1ª diferència de conceptes valencià-català: una clara de llima es allà una clara amb llimona. Pensava que no aconseguiria entendre’m amb la cambrera però finalment ho vaig aconseguir. Creia que llimona era la gaseosa, però no.

5-VII-2015 12h. El concert (Ovidi, mos i carícia) era un homenatge als vint anys de “vacances” d’Ovidi Montllor i no sabia molt bé que anava a trobar-me, però em van deixar bocabadat. Una barreja de cançons, poemes i emocions que ens arribaren fins l’ànima; cançons que coneixia i d’altres que no, ben interpretades pels tres intèrprets. La veu i la guitarra de Borja, la passió de David Caño i l’emotivitat de David Fernàndez feren d’aquell matí un moment inoblidable d’aquells que m’ensenyen a valorar la sort que tinc de conèixer la gent que conec i de fer les coses que faig. I fins l’ ànima em va arribar el moment en que Borja, agraït per haver-li portat fins allà, va contar en el concert la història del viatge i em va dedicar “Perquè vull”. Va aplaudir tot el públic i em van fer enrogir de vergonya. Després del concert va haver-hi gent que se’m va acostar a donar-me les gràcies per haver conduït tota la nit perquè Borja puguera estar a l’hora, com va ser el cas d’una dona major, molt graciosa, o el Roger, molt xerraire i molt simpàtic, o també Laura Borràs, la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, que havia acudit fins el Cafè de Mar per gaudir del concert, i és una dona molt agradable que em va caure bé de seguida.

11798365_10207172072290970_1520032616_n

Tres grans artistes i la samarreta de Xàtiva a l’ esquerra

Després de l’actuació anàrem a dinar al Lasal del Varador de la platja de Mataró, un lloc bonic on es menja be, però… demanàrem paella de marisc.

Cristina, la dona de Roger, seia al meu costat i em preguntà si estava segur de demanar paella per aquelles latituds, i jo li vaig respondre que ho feia per poder criticar amb propietat. Quan vam acabar, el Roger m’interpel·là: –Valencià, com està la paella???

La veritat es que estava bona, molt bona, però allò no era paella.

Era arròs i marisc, i trossos de peix, però no era paella. Per a ser paella li sobrava caldo i calamar, i li faltaven pèsols, mero i gamba roja.

Estava molt a gust, la companyia era molt bona, però les hores sense dormir començaven a notar-se ja massa, i el calor també pesa.

2ª diferència conceptes valencià-català: no demaneu un “cafè del temps”, sinó un “cafè amb gel”. Vaig vore que la majoria ho demanava així i no me la vaig jugar altra volta. Gemma, molt atenta, m’ho va explicar.

11787280_10207172072690980_1617723089_n

El que realment em salvà la vida després del dinar -que es va allargar fins les sis de la vesprada- va ser el bany a la mar. Roger, Cristina i la filla, juntament amb Laia, que es la dona del poeta i anava amb els seus fills, dos bitxos de “cuidao” i la seua germana, Àngela, em van convèncer per quedar-me a la platja amb ells abans d’anar cap al segon concert, que era a les set. I va ser la millor decisió del dia. L’aigua estava freda, boníssima, ho vaig agrair barbaritats. Vaig renàixer gaudint d’una mar refrescant, que me feia molta falta. Si no m’ho arriben a dir, ni ho havia pensat, i tinc que afegir que l’amabilitat de la gent que he conegut en aquest viatge és una cosa que no se m’oblidarà fàcilment: la naturalitat, la música, la cultura, fer les coses de cor, són conceptes que et donen un clima càlid on jo, que no coneixia a ningú i no havia estat mai allà em vaig sentir realment bé. És molt gratificant vore com encara queda gent d’aquella que t’ofereix un somriure, una paraula, un gest amable sense demanar-ho ni esperar res a canvi. Moltes vegades dubte de la humanitat de les persones, però vivències com aquesta em reafirmen en l’esperança i en la lluita. I no em fa por que la gent que puga llegir açò pense que sóc massa sensible o sentimental… Valorar tot aquest tipus de moments fa que tot tinga més gust, com la nectarina que m’oferiren després del bany i que estava deliciosa.

3ª diferència  conceptes valencià-catalá: em van preguntar l’hora, i vaig haver de respondre “al meu poble les set menys quart, ací no sé molt bé com es diu”. Allà eren tres quarts de set…

11721849_10207172072850984_41096434_n

David Fernàndez, “el pallasso”

Després del concert de les 19h. (on aquesta vegada va ser David Fernàndez qui em va dedicar la cançó, segurament perquè Borja ja estava al límit de les seues forces, conseqüència de les hores acumulades i de donar-ho tot als bolos).

Sopàrem al mateix Café de Mar i cap a Argentona a dormir, per fi, 30 hores després.

L’endemà vaig marxar cap a Barcelona amb tren des de Cabrera de Mar (quin lloc més bonic, ho sé perquè buscant l’estació em vaig equivocar i vaig fer una volta pel poble) i Borja es va quedar a Argentona repassant l’assaig que havia de fer amb la Bonet. Ell acudiria després a Barna… Llavors la teoria ja començava a fallar perquè havia decidit esperar a Borja fins que acabara l’assaig i dur-li després a València. Hora aproximada d’eixida sobre les sis o les set de la vesprada (il·lús, de nou).

Em vaig passar el dia passejant per Barcelona, no havia estat mai. Poble Sec, les Rambles, la Plaça Catalunya, Palau de la Virreina, la Boqueria o Mercat de Sant Josep i dinar a la Rambla del Raval. Després volia pujar a Montjuïc, però el funicular patia una avaria i no va poder ser, així que em vaig dirigir cap a la Sagrada Família per vorer-la al menys per fora i a patejar altra volta. Calor i guiris per avorrir, allà a Barcelona… això tampoc se m’oblidarà, va haver un moment que vaig tindre que entrar a una tenda de roba per poder respirar un poc. Poca broma.

Finalment Borja i la Bonet acabaren d’assajar vora les vuit de la vesprada. Vaig quedar amb ell a la Plaça Osca, darrere de l’Estació de Sants i, com no podia ser d’una altra manera, encara ens férem dos cerveses i vaig aprendre uns versos d’una cançó que cantava Chavela Vargas: “Tú me acostumbraste”. Més emocions, per si en portava poques a sobre.

Tornàrem a pel cotxe a Cabrera i vingué Gemma a sopar amb nosaltres a un altre xiringo de platja, on s’estava de meravella, de nit, al costat de la mar. Un lloc agradable, la lluna, bona conversa… De fet, quasi ens hi quedem. Quan s’adonàrem ja era la una de la matinada.

Així que de nou carretera i cap a casa. Encara em va fer Borja un regal: tornant amb el cotxe vaig posar un disc de Sabina i es va arrancar a cantar “Diecinueve días y quinientas noches” sencera. Això no passa tots els dies!

A les cinc del matí arribàvem a València, i aleshores va ser quan Borja em va dir que ja que m’agrada escriure, podria fer el relat del cap de setmana intens que havíem viscut.

I ací està.

Si em llegeix alguna de les persones que la música va fer que es creuaren al meu camí aquells dos dies: Gràcies per tot, gràcies de tot cor.

11798269_10207172072050964_459508984_n

No vos els perdeu si teniu ocassió