Mil anys de El collar de la paloma, sobre l’amor i els amants

Tu carta me llegó desde la ciudad de Almería a mi casa de la corte de Játiva y me trajo noticias de tu buena salud, que no poco me alegraron.

Alabé a Dios Honrado y Poderoso por ella y le pedí que te la conservase y acreciese. Pero no pasó mucho tiempo sin que te viera, pues que viniste a mí en persona desafiando la fatiga de tan gran jornada, la separación de nuestros hogares, la no floja distancia, la longitud del viaje, los riesgos del camino y demàs penalidades …

Me has pedido, Dios te honre, que componga para ti una risiila en la que pinte el amor, sus aspectos, sus causas y accidentes y cuanto en él y  por él acaece…[1]

A Xàtiva tenim multitud de personatges que al llarg de la història han portat el nom de la ciutat per tot arreu. La majoria dels qui coneixem són masculins, ja que en èpoques anteriors, com tots bé sabem, la dona gaudia d’escassa o nul·la visibilitat.

Tenim a Josep de Ribera, pintor conegut com l’espanyoleto pel malnom que li van posar a Itàlia; Francesc de Paula, inventor del taquígraf; Joaquim Lorenzo Villanueva, al que li deguem que li retornara el nom de Xàtiva a la (mal) anomenada durant un poc més de cent anys “Ciudad de San Felipe”, en un tram per a oblidar de la història dels xativins i xativines.

També comptem entre els nostres fills il·lustres a Jacint Castanyeda, martiritzat a Hanoi, però sobretot no podem oblidar-se’n dels famosos pontífexs nascuts a la capital de la comarca de La Costera: Calixt III i Alexandre VI. Potser no exactament al que ara es considera la ciutat, però aleshores sí, ja que Alfons de Borja, més tard Calixt III, va nàixer al barri de la Torreta de la població de Canals, llavors vinculada a Xàtiva.

Històricament no es pot negar que la família Borja li ha donat renom a ciutats com aquesta o a Gandia, malgrat això la seua figura ha quedat com a símbol de la depravació papal renaixentista i no acabe de tindre clar el perquè els xativins n’hem d’estar orgullosos d’açò, però allà cadascú, que jo no em clave, encara que m’han descobert fa ben poc la figura de Tecla de Borja, que sembla ser un dels pocs membres de la família que s’escapa a eixa fama. Segons la pàgina de la Biblioteca de Xàtiva aquesta jove i intel·ligent dona i notable poetessa va morir el 29 d’agost de 1459 a València, víctima de la pesta negra.

Però hi ha d’altres fites a les quals no se’ls dona la mateixa importància, ni de lluny. De fet, ni es coneixen i ni tan sols es nomenen. Aquesta de la que vaig a parlar ara potser ho és per a mi i per a ningú més, però no em preocupa: la vull compartir.

Al cap i a la fi, al blog sempre escric el que jo vull, no solc tindre comandes.

Fa mil anys, no un ni dos ni tres, mil, hi havia un home a la ciutat de Xàtiva anomenat Abu Muhammad ‘Ali ibn Ahmad ibn Sa’id ibn Hazm (a partir d’ara Ibn Hazm) i aquest home no havia nascut a la ciutat ni va morir en ella. De fet, va nàixer a Còrdova l’any 994 i va acabar els seus dies a Montija (Huelva) el 1064.

Ibn Hazm és considerat com el més cèlebre de tots els savis d’al-Àndalus per l’historiador al-Marrakusi a la seua obra Història dels almohades[2]. Va ser poeta, escriptor, teòleg, filòsof i historiador.

Va arribar a terres valencianes desterrat de la seua terra d’origen, primer del Califat de Còrdova governat pels almirí, i després d’Almeria, on el governador va canviar de bàndol i va decidir donar suport a la causa dels successors d’Almanzor en lloc dels Omeya, a qui havia ajudat al principi de la contesa. Després d’aquestes vicissituds polítiques que el van dur fins i tot a la presó, Ibn Hazm se instal·la a Xàtiva i, allí, als vint-i-huit anys, escriu El collar de la paloma.

Carrer de Xàtiva, al fons, el Bellveret

I què és eixe llibre que es va escriure fa mil anys a la nostra ciutat? Quina transcendència pot tindre després de tant de temps?

Per a mi, té tota la vigència del món, ja que parla sobre un dels temes que puguem considerar atemporals: l’amor.

L’amor, al llarg de tots els temps i de totes les èpoques, és capaç de travessar segles amb la flama encesa per les espurnes causades en trobar-se la mirada de dos amants. Això no canvia, les ràtzies de l’esperit que estima, esperonades per l’alé joiós del cor, continuen buscant als llavis de l’altre el sentit de la seua existència.

Quasi tots els temes que tracta són un fidel reflex de les inquietuds amoroses que encara patim hui en dia, deu segles després, i que continuarem patint al llarg de la història, ja que l’amor és un sentiment de caràcter universal. I dic quasi tots perquè les societats canvien i evolucionen, malgrat això, l’essència és la mateixa. Ací descobrirem què li passa a la persona que s’enamora a primera vista, o a la que ho fa després d’una llarga amistat, com afronta cadascú el sexe i l’erotisme, la sensualitat, què es pot arribar a sentir en la mort de la persona estimada, o en patir una traïció, o en viure lluny i passar llargues temporades sense poder veure el somriure de qui t’ha furtat el cor.

Això és igual d’actual tant ara, com en l’època dels nostres pares i dels nostres avis, com fa mil anys, dos mil o molts més.

José Ortega i Gasset, que va escriure el pròleg d’aquesta obra, va dir que era el llibre més il·lustre sobre el tema de l’amor en la civilització musulmana.

Aquest tractat esguitat de bells poemes del mateix Ibn Hazm esdevé un viatge a través de la seua literatura, dels temps convulsos[3] que li varen tocar viure i a través de nosaltres mateixos. El va escriure a petició d’un amic que vivia a Almeria i que li va demanar en una carta consell per a poder tindre més fortuna en tot allò que es referia als temes del cor, ja que es veu que la sort no li somreia i, en canvi, Ibn Hazm era tot el contrari, ja que pel fet d’haver-se criat a la cort cordovesa i de tindre tracte freqüent amb les dones que habitaven l’harem, tenia prou sensibilitat pel que fa als temes amorosos. I lluny de respondre al seu amic amb una altra carta, el poeta ens va deixar un meravellós tractat sobre l’amor i els amants.

En El collar de la paloma no hi ha cap collaret ni cap colom, encara que segons algunes tradicions relacionades amb l’Alcorà, el collaret es pot interpretar com la sort i el colom com l’ànima caiguda en l’amor.

I per finalitzar, pose ací també dos dels poemes que podem trobar entre les ensenyances del tractat, que com que no soc traductor ni filòleg, deixe en castellà, llengua a la qual ho havia traduït l’arabista Emilio Garcia Gómez.

Mil anys de El collar de la paloma, i continuem patint per les mateixes quimeres i gaudint de les mateixes alegries.

Te amo con un amor inalterable,

mientras tantos amores humanos no son más que espejismo.

Te consagro un amor puro y sin mácula:

en mis entrañas está visiblemente grabado y escrito tu cariño.

Si en mi espíritu hubiese otra cosa que tú, la arrancaría y desgarraría con

mis propias manos.

No quiero de ti otra cosa que amor: fuera de él no te pido nada.

Si lo consigo, la Tierra entera y la humanidad

serán para mí como motas de polvo y los habitantes del país, insectos.

¿Perteneces al mundo de los ángeles o al de los hombres?

Dímelo, porque la confusión se burla de mi entendimiento.

Veo una figura humana; pero, si uso de mi razón,

hallo que es tu cuerpo un cuerpo celeste.

¡Bendito sea Él que contrapesó el modo de ser de sus criaturas

e hizo que, por naturaleza, fueses maravillosa luz!

No puedo dudar que eres un puro espíritu atraído a nosotros

por una semejanza que enlaza a las almas.

No hay más prueba que atestigüe tu encarnación corporal,

ni otro argumento que el de que eres visible.

Si nuestros ojos no contemplaran tu ser, diríamos

que eras la Sublime Razón Verdadera.


[1] Inici del tractat El collar de la Paloma, Ibz Hazm de Còrdova.

[2] Font: Real Acadèmia de la Història.

[3] caiguda del califat de Còrdova i principi dels regnes de les taifes.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s